La stòria dele scarpe

Gioanin, l’è sempre està meso birbo, ncora de scàpolo. Sempre drio a done.

Ler mais

La fábrica de le braghete

I conta che gnen’è stà un tal de Toni. Lera un giovanoto pena maridà, ma El gavea meza paura de vegner ntel Brasil.

Ler mais

I due papagai del vigàrio

Ma sol robe sporcacione.

Ler mais

La encrenca de la Dosolina

Coluna do dia 23 de janeiro

Ler mais

Presente de Natal

– Bon-giorno, comare! – Bon-giorno, bon-giorno! – Ma che fredo che se gà voltà!

Ler mais

L’era belche due

L’era belche due, trè mesi che Arciso ndea in cerca de un caval. Ma che’l fusse un caval forte, de bona corida, de bona rassa, parche tute le stimane el gavea de ndar la su tel campo de Vacaria, tor boi e vache.

Ler mais

El crachá del fiscal

Par quela che sò mi, tuti i coloni i gà ràbia dei fiscai. Mi cato che de cento coloni, ghen’è un che’l ghe piase dei fiscai, e de duzento, gnanca un.

Ler mais

El novo vigàri

Te sè che cada sinque, sei ani, el véscovo scàmbia i vigari dele paròchie. Alora, gà sucedesto che un prete doveneto, pena rivà ntela so paróchia, par far un laoro ben fato, el volea saver tuto come che lera la vita de la comunità nova onde che ndea laorar.

Ler mais

Un baso ntea medaia

Sti ani, tute le fameie le gavea el costume de dir su el rosàrio, dopo de La sena. Intanto che le fémene le lavea zo i piati, che altri i s’indanocea in tera, i se spalanchea su pa na carega e là i preghea. Tanti i ciapea sono, là indanociai zò.

Ler mais

La assolvission dele fémene

L’era belche passà via i disdoto ani che’l padre Teodolino l’era vigàrio de na pícola paròchia de l’interior.

Ler mais