Alex Eberle e Ivo Gasparin

Alex Eberle e Ivo Gasparin

Parla Talian

Ivo Gasparin - Graduado em Filosofia e Pós-graduação em Letras, Ivo Gasparin é professor de Língua Portuguesa e Literatura Brasileira. Com o pseudônimo de Tóni Sbrontolon, é colunista e autor. Dentro da música, destacou-se como fundador e componente do Grupo Ricordi.

Contatos

Le comare

Ah, par quela staria anca meietin, mi, ma so’ncora soto o rimedi, savì!

Benedeto Santo! Ma bruta vacona!!! Vardì sol chi che se vede! La comare Àlice! Come stio, comare?
–Ah, par quela staria anca meietin, mi, ma so’ncora soto o rimedi, savì!
– Ah, ma mi gera tanto premosa de veder el to tatin, che guai!
– Ah! lù no’l m’incomoda, comare, l’e che gnanca un angeleto. Lù sol el ciùcia e el dorme.
– Ma varda sol che òci! El someia mia pròpio so pare?
– Sì sì... El gà tirà un pochetin, magàri, pa banda sua de i Menegheti, ma i òci i ze pròprio de so pare.
– Ma che voia de darghe un strucon!... Bruto rospeto de un rospeto!...
– Ma e so pare, cossa dìselo, mò?
– Maaa... El Zeladir, pò, quando che’l riva casa de a colònia, el gà gnanca bio pi tempo de ndarghe drio a i porchi. Sempre picà sù pa sto toseto...
– Se vede pròprio che’l to tatin el ga tanta salute!
– Ah, par quela si è... Basta che no el vegne fora dispetoso che ganca quel de a  Marieta!
– Stà gnanca parlarme, comare, mi gò mai visto un diagoleto compagno.
– Ben, so mare pròprio la me ga dito che no la ze bona de farghe la vita.
– Ma tasi, manco, che l’altro di che so’ndata catar la comare Marieta, quando che gò fato par vegner via, el me ga mia tira fora a lèngoa!
– Ma che bruto vìcio, Madonina!
– Se fusse mi so mae, ghe garia dato un sciafon de quei...
– E el compare, galo guario ben lù, che’l gavea el danòcio sgionfo?
– Ah, vuto chè, comare, le là meso intrigà de caminar. Ndato consultarse lù, ma me par che’l dotor el ga dito che’l ga i trigridi massa alti e par sora el ghe toca far na mamografia ntea gamba che a ze sempre meso sgionfa.
– È... Ma el me omo anca, comare  vuto chè... Cada giorno che passa, el ga sempre e  gambe più dure...
– Che gnanca el mio, pò... El poblema suo, ze che no le mia bon de dassar là de bever.
– Sì, sì, comare, luri se no i beve el so tragheto, i ghe par de sentirse mia de òmini.
– Ben, se i gavesse tanta passion de ndar in ciesa come che i và in ntele bodeghe, son secura mi, ch’i’ndaria driti in paradiso...
– Ma che fadiga co sti ómini, Segnor, Segnor, Segnor...