Sempre ghen’era na bona trupeta de gente che ndea pregar el rosário insime co’l vigàrio.

I pì gióvani no i sà mia, ma vanti de l’ano de 1950, le messe le zera sol a la doménega de matina. No i dizea mia sù messe dopo meso giorno, gnanca ala doménega e gnanca al sabo. Dopo, no sò che papa che l’è stà, che’l gà manda dir che i preti i podea dir sù a messa anca al sabo dopo meso giorno, che i ghe ciamea de messa vespertina, e che la gavea el medèsimo valor de quela de doménega.
L’è stà na belessa, parchè ghen’era fameie che i gavea sol un caval, o due, e alora, qualchedun dea fameia i ndea a messa al sabo, e che altri i ndea a messa a la doménega. Dopo, pi tardi, i gà scominsià dir sù messe, dopo meso giorno, anca via pa stimana.
Ben, ma nte quel tempo che no i podea mia dir messe via pa stimana, i preti i costumea dir sù el rosário in cesa, a le sei, vanti de scurir. E sempre ghen’era na bona trupeta de gente che ndea pregar el rosário insime co’l vigàrio, specialmente le fémene.
Alora, nte na pìcola paròchia, tuti i giorni, el vigàrio el gavea el costume de dir sù sto rosário insieme co le done che no le gavea gnente de far a sta ora. Un bel giorno, i zera là che i preghea el rosário, e un ciuco, el se gà inventa de ndar rento in cesa anca lù. El se gà sentà là ntel último banco e el gà scominsià a sbrontolar basseto. Ma dopo el gà scominsià a sbrontolar sempre pì forte.
– El vigàrio el tirea vanti le orassion: “Pai nosso, que estais no céu...”
E el ciuco:
– Ma l’è fóda, pròpio...
El vigàrio el se gà fermà e l’è ndà bravarghe:
– Scolta quà: o te tasi sù, o si nò te paro fora dea cesa.
– Perdon, padre, perdon... Adesso resto chieto.
El vigàrio l’e retornà là ntel so posto e el gà continuà:
– Ave Maria, cheia de graça...
E el ciuco:
– Ma l’è fóda, pròpio...
El vigàrio el se gà fermà un pochetin... Tuto chieto. El ciuco el gà sol levà sù e man par dimandar perdon, e el vigàrio el gà continuà:
– Santa Maria, mãe de Deus...
E el ciuco, nantra volta:
– Ma l’è fóda, pròpio...
Alora el vigàrio el gà perso la passensa, l’è ndà là e el ghe gà dimandà:
– Cossa gheto de sbrontolar de che a maniera lì?
Alora el ciuco el ghe gà dito al vigàrio:
– Vigàrio, várdame ben in fàcia: mi son bianco o sonti negro?
– Nò, ti te si bianco.
– E cognóssito la me fémena?
– Sì che la cognosso.
– Zela bianca, o zela negra?
– Nò, la to fémena la ze bianca.
– E alora vui dimandarve sol na roba, a vù che si studià: come che se pol spiegar che, geri l’altro, la me fémena la gà bio un fioleto negro?
El vigàrio el se gà metesto e man in testa, el se gà voltà ndrio schena e el gà dito:
– Ma l’è fóda, pròpio...